Hamaca projecta

El Conde de Torrefiel presenta M.C.
Proposta escènica amb intervenció videogràfica 25.10.2017 / 19h

Claustre Max Cahner

M.C. és un nou projecte que El Conde de Torrefiel ha engegat a principis de 2017 i que culminarà en la presentació d'una peça escènica al maig de 2018.

M.C. es troba ara en procés de recerca i cerca de materials. El procés de creació d'una peça per a la caixa negra d’un espai teatral no pot reduir-se únicament a la cerca d'una forma escènica, de fet aquesta és precisament l'últim que apareix en un procés d'aquest tipus. És, podríem dir, la punta de l'iceberg que no pot sostenir-se sense una consistent massa amorfa i submergida de Materials; és al cap i a la fi, una representació poètica d'aquesta acumulació, aquell arsenal d'informació que la sosté.

El paradigma del vídeo és la seqüenciació d'imatges per crear escenes en moviment. En aquest cas anem a desincronitzar la imatge del seu moviment, de la seva narrativa i presentar aquestes dues parts a contratemps. Un exercici de teatralitat on l'acció és generada per la paraula de 4 dels intèrprets d'aquest projecte, mentre que la imatge apareix com una acció detinguda, un moment capturat i desarmat en un ressò infinit de si mateixa.

Una peça basada en la descripció d'imatges que vol activar la provocació d’un estat anímic de l’audiència, una porta d'entrada per a l'observació i la comprensió d'alguna cosa que ens resulta encara misteriosa.

 EL CONDE DE TORREFIEL

Pablo Gisbert (Ontinyent, 1982) i Tanya Beyeler (Lugano, 1980) encapçalen el projecte artístic El Conde de Torrefiel, les peces escèniques del qual posseeixen una estètica visual i textual en la qual conviuen literatura, arts plàstiques i coreografia, que busca transcendir els paràmetres del llenguatge verbal.

La trajectòria professional de la companyia s'inicia en 2010 amb l'estrena de La historia del rey vencido por el aburrimiento. Li segueixen Observen cómo el cansancio derrota el pensamiento (2011), Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke (2012), La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento en (2013), La posibilidad que desaparece frente al paisaje (2015) i GUERRILLA (2016).

La companyia ha recorregut el territori nacional, presentant els seus treballs en diferents sales i festivals. Aviat el treball de la companyia ha transcendit internacionalment participant a programacions llatinoamericanes, però especialment en l’àmbit europeu, presentant en països com ara Portugal, França, Bèlgica, Holanda, Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Itàlia o Àustria, en festivals i sales com elKunstenfestivaldesarts, el Festival de Tardor de París, Alkantara Festival, Steirischer Herbst, Noorderzon Festival, CDN de Montpellier, o el Théâtre de Vidy-Lausanne, entre d’altres.

 

logo_hamaca

 

Organitza 
Hamaca

Produeix
Arts Santa Mònica